Sóc la cafeïna d'Europa
Marinetti
El problema, penso, és aquest viure
sense horitzons que equilibrin el paisatge,
sense gravetat que precipiti els llagrimots.
Extraterrestres sense miralls ni destí,
reneguem del 'jo' des del 'jo' literari.
Esquizofrènics, indocumentats farruquitos aeris,
giragonsem sense abscisses ni coordenades,
com en una partida a l'X-Wing.
El sistema de direcció destrossat,
vistos de lluny, es pensen que ballem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada