dilluns

diumenge 5 de setembre


Tarda de diumenge. El piano del veïnat, màxima expressió de tristesa depriment. Rebuig la idea d'anar a fer una volta. La ciutat en diumenge s'adiu amb aquests sons de piano tristot i maldestre. Un avorriment interminable -oceànic, diria Pla.

Allò que vertaderament aclapara és la perspectiva de la repetició implacable, del tedi mortificant i sense fi.

Guillem Simó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada