skip to main |
skip to sidebar
diumenge 5 de setembre
Tarda de diumenge. El piano del veïnat, màxima expressió de tristesa depriment. Rebuig la idea d'anar a fer una volta. La ciutat en diumenge s'adiu amb aquests sons de piano tristot i maldestre. Un avorriment interminable -oceànic, diria Pla. Allò que vertaderament aclapara és la perspectiva de la repetició implacable, del tedi mortificant i sense fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada