queda libre de la cárcel

Però tu ho entens, no? Entens que vale, podem veure'ns i riure i sopar i de vegades follar però això no vol dir ni de bon tros que som parella ni que tenim cap mena de relació ni de pacte ni de res seriós, ho entens no? Vull dir que no voldria que vaja, que pensessis coses que no són, com que tenim algun dret l'un sobre l'altre o això de quedar-se a dormir un a casa de l'altre i trucar-se de tant i tot plegat vulgui dir res. No vol dir res, eh, no vol dir res, no hi posem nom i ja està, deixeu-m'ho amb un anar fent, deixem-ho en un estem bé junts a estones i estem bé separats a estones, deixe-m'ho amb un no podem estar gelosos de res ni d'altres -perquè jo en tinc d'altres, tu també, no?- perquè en el fons no ens tenim, només a estones, circumstancialment, tícket pel pàrquing, habitació per hores, ho entens no? És que no voldria que llavors baralles recriminacions, declaracions d'amor o mirades ets déu, que això nostre és així, improvisat, tal com surt, sense donar explicacions, sense parlar massa ni pensar-hi massa ni reflexionar, que llavors encara ens adonaríem que no ens estimem o que no m'estimes o que no t'estimo i no val la pena fer-ho lleig i trencar-ho, no? Així, així està bé, dient que nosaltres tenim una relació desetiquetada i que ens va la mar de bé i de vegades ens veiem i riem i sopem i follem i ja mola, no cal res més, la parella destrueix l'amor que deia en Cassasses, sense nom, sense etiqueta, sense compromís, sense res, ho entens, no? No sé, a mi em va bé, a tu et va bé, també? Així, m'agradaria que tot continués així. Ho entens, oi?