nos

Sé que és un NO, un NO d'aquells majúsculs, d'aquells rotunds, d'aquells que ressonen a les parets i ericen clatells i ofenen tietes i obliguen a baixar telons i passar els títols de crèdits a corre-cuita. Un NO bèstia, un NO que no admet rèplica, un NO d'aquells que, si te'l creus i decideixes acceptar-lo no pots fer res més que fer el farcell i marxar a la muntanya. Sé que és un NO i que com a tal s'acaba la història, però jugo a que sigui un potser, jugo a fer que no me n'adono, jugo a jugar i a fer-me el tonto cada cop que em preguntes què sento, cada cop que t'acostes i em toques, cada cop que em demanes què fem demà o em proposes un vueling o un ryanair.

Tu camp de batalla i jo entestat en provar armament nou, noves tàctiques, aquest avançar a cegues en les mitges tintes, aquest que som amics que som amants, aquest donar l'esquena a l'evidència i anar fent passos separant-nos, esperons que ressonen, com en un duel. Jo des del no jugo al potser i tu des del sí jugues al "ara anem fent, però estic segura que et convenceré".