talleu!
ha ha ha, sublim! Ha estat fantàstic, fantàstic, per un moment semblava que ho vivies, que vivies l'angoixa i la frustració i aquesta existència miserable i vomitiva del personatge com si fos teva! Quina actuació, quina perfomance! I aquells ulls de buidor, i aquells brams i gemecs desemparats... semblava que et sortissin sols, naturals! Qualsevol diria que la desesperació era real!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada